En una habitació, es localitzen en aquells llocs on poden trobar refugi, sobretot al llit (costures, sota botons i etiquetes), a l’estructura del llit (capçal, canapè, somier), al mobiliari proper al llit, com ara la tauleta de nit i dins d’endolls propers.

És molt important fer una bona inspecció prèvia a la realització del tractament, on s’identificarà l’insecte i la seva distribució.

Tenim diferents mètodes per controlar aquesta plaga, tant mitjançant mètodes mecànics, emprats en totes les fases dels seu desenvolupament, com mètodes químics, que maten l’insecte per contacte, tot i que aquest sistema comporta que durant unes hores no es pot estar a la zona tractada.

Comptem amb un sistema innovador mitjançant l’aplicació de vapor sec sobrecalentat a 180ºC. Aquest sistema és el més respectuós amb el medi ambient.

Panerola alemanya (Blatella germànica),  és de les paneroles més comú a nivell mundial i amb el major potencial reproductor i la que desenvolupa més resistències a plaguicides, es d’hàbits nocturns. Es roben en àrees properes a humitat i aliment.

Panerola Americana (Periplaneta americana): Necessita un habitat de elevada temperatura i humit, té capacitat per trepar i volar i es desplaça molt fàcilment pel clavegueram. Les vies d’entrada més habituals als edificis es a través d’escletxes, canonades de registre, forjat sanitari, càmeres d’aire i anomalies estructurals.

Panerola Negra (Blatella Oriental): De les paneroles presents al nostre territori és la que suporta temperatures més baixes i la que depèn més de la humitat. No poden volar, tenen moviments més lents que les altres paneroles i poca capacitat per trepar, per això solen trobar-se per zones baixes, a prop de canonades i desaigües

Inicialment es farà una inspecció de la zona afectada visualment o bé amb un monitoreig amb detectors.

Els indiquem les mesures preventives a adoptar per tal d’evitar la entrada i proliferació de la plaga.

Pel seu control comptem amb sistemes mecànics, i productes biocides, com ara trampes de feromones o atraients alimentaris.

També per mesures correctores, utilitzem productes biocides específics en forma de gel, col·locats estratègicament en funció de la panerola a controlar. Per a casos d’alta infestació també compten amb altres productes biocides en diferents estats (líquid, microencapsulats, ..) i a utilitzar en diferents sistemes (polvorització, pintura, …). en casos de infestació elevades, si cal utilitzar productes biocides que comporten un termini de seguretat, els nostres tècnics els informaran de les mesures preventives a adoptar abans, durant i després dels serveis.

En una colònia típica de formigues trobem la reina, obreres i soldats, sexuats alats. Les obreres construeixen i amplien el niu, cuiden de les formes larvals i van en busca d’aliment, fet que les converteix en plaga.

Es necessita realitzar una inspecció exhaustiva per intentar localitzar el formiguer, fent especial atenció a la presència d’exemplars vius, fileres de formigues que entren i surten de les seves instal·lacions, i llars, petits monticles de terra que indiquen les entrades dels formiguers.

Les mesures correctives i/o preventives van encaminades a evitar l’entrada de les formigues, principalment a evitar deixar restes de menjar al terra, escombrar i aspirar després de cada menjada, mantenir els residus en cubs d’escombraries tapats i mantenint-los nets.

Comptem amb mètodes mecànics i químics per al seu control. Destaquem l’aplicació de productes biocides específics per a formigues en forma de gel, entre altres productes, aquest sistema té com a avantatge que no té termini de seguretat. A més, les formigues poden emportar-se el producte a dins del formiguer, i afectar la resta de la colònia.

La presència humana afavoreix requisits com la disponibilitat de l’aliment per a larves i adults i una temperatura i humitat adequades per a la presència de les mosques. Poden ser factors importants en la higiene, dispersant elements infestats, i petites gotes d’aliments ingerits en el pap.

 Hi ha diferents tipus de mosques:

• Mosca comú: L’alimentació de la mosca domèstica es molt vairada, l’adulta prefereix substàncies humides com ara llet, líquids ensucrats, o productes en fermentació (menjar, fruita, ..).  NO es l’espècie més comú a les cases, ho es la mosca menor.
• Mosca menor: És la típica mosca que voleteja horitzontalment per les habitacions. Les seves larves viuen en substàncies orgàniques en descomposició.
• Mosca de la carn: Es tracta de mosques robustes, peludes i grisenques. Fàcils de reconèixer perquè el tòrax presenta bandes longitudinals negres i grises i l’abdomen recorda un tauler d’escacs. Les larves es desenvolupen en matèria orgànica descomposta, com cadàvers i excrements. Es normal veure-les voletejar per les habitacions i topant violentament contra vidres de les finestres
• Mosca de l’Urinari: Son mosques petites que es crien en ambients aquàtics i semi-aquàtics. Les àrees de cria inclouen fosses sèptiques, canonades de drenatge i bassals on s’hi acumula aigua, deixalles i aigües negres. També es poden trobar a platges, llacs, àrees inundades, rases de drenatge, forats dels arbres.

Els ous surten a la superfície en 2 dies, les larves es desenvolupen a la capa de la superfície enganxades a algues flotants, femta i espais amb  molta humitat amb força matèria orgànica ja que s’alimenten de fongs, microorganismes i matèria en descomposició. El període larvari es de 9 a 15 dies.

El seu control es basa principalment en el control larvari, amb productes larvicides o control dels individus adults amb productes adulticides. També comptem amb aparells Insectocaptors i trampes d’atrapament de feromones o altres atraients alimentaris.  També productes inhibidors del desenvolupament, que interfereixen en el procés de síntesi i dipositació de la quinina.

Ara bé, és molt important adoptar mesures correctores i/o preventives, com ara evitar que hi hagi residus, com a mínim a prop dels habitatges o instal·lacions que volem controlar. Una bona higiene es elemental per aconseguir la disminució de les larves.

Les larves de mosquit viuen només en aigües estancades. Algunes espècies ocupen espais molt amplis com ara grans maresmes, i d’altres petits hàbitats com poden ser forats en un arbre ple d’aigua per la pluja. A Catalunya hi ha citades 47 espècies de mosquits.

• Mosquit comú: són mosquits urbans, de costums crepusculars i nocturnes i amb marcada tendència a penetrar a les cases. Molt vincuat a l’activitat humana, ja que el seu habitat larvari són les aigües residuals de tota mena. Les postes d’ous es dipositen a les superfícies de l’aigua i tenen una característica forma de barca, que inclouen entre 100 i 200 ous de color fosc. El desenvolupament larvari és molt ràpid en condicions favorables i es completa una generació en una quinzena de dies sota les temperatures estiuenques.
• Mosquit tigre: Es tracta d’una espècie importada, detectada aquí per primer cop al 2004, encara que ja s’havia detectat en altres països europeus. La seva dispersió ha estat propiciada majoritàriament pel transport de mercaderies, principalment pneumàtic de segona mà. És de costums diürnes i no té massa tendència a entrar a les cases. Està tanmateix molt lligat a l’activitat humana perquè el seu hàbitat larvari són gerres, platets, galledes i altres petits recipients a l’aire lliure amb petita quantitat d’aigua. En alguns països càlids, és vector de malalties com la Febre Groga, Dengue, i diversos virus europeus. Els ous es ponen en petits recipient dipositats un per un just per sobre de la superfície. El desenvolupament larvari es molt ràpid en condicions favorables i es completa en una quinzena de dies per generació.

És molt importat adoptar mesures correctores i/o preventives. En el cas del mosquit comú, cal millorar la qualitat de l’aigua en hàbitats naturals i també introduir especies depredadores com a peixos. També en cas de no ser possible la millora de la qualitat de l’aigua caldrà aïllar la massa de l’aigua de forma que els mosquits no puguin dipositar els ous, sigui amb tancaments, teles mosquiteres, etc. També és important fer circular l’aigua. En el cas del mosquit tigre, com que no explota hàbitats naturals sinó recipients domèstics, és molt important eliminar l’aigua d’aquests petits recipients, en els casos d’aigües subterrànies i embornals inevitablement caldrà fer un control. En els tractaments de control correctius, es donarà prioritat a la utilització de productes larvicides, que actuen sobre l’estat del mosquit larvari. S’aconsella l’ús de productes biològics, i també es compta amb productes adulticides, que actuen sobre el mosquit adult.

Trobem principalment tres tipus de puces: la puça de l’home (P. Irritants), puça del gat ( C. Felis) i puça del gos (C canis).  Poden alimentar-se d’altres animals si falta el seu hoste usual. Poden ser vectors de malalties o cucs paràsits.  Les puces adultes emergeixen estimulades per les vibracions que provoca un hoste proper. El cicle de vida complert de desenvolupament es completa normalment en 4 setmanes.

Les paparres con àcars amb els cos en forma de sac, son paràsits xucladors se sang de vertebrats, principalment de mamífers i aus però hi ha especies que parasiten rèptils i amfibis. Totes les paparres passen per 4 estadis durant el seu cicle biològic: ou, larva, nimfa i adult. Immediatament després de l’eclosió les larves busquen un hoste per alimentar-se, després de la toma de sang les paparres es deixen caure al terra i busquen una zona humida a la vegetació per fer la muda a la següent fase. Quan acaben la muda trepen a les parts més altes de vegetació per buscar una altre inquilí i realitzar la següent toma.

Inicialment, s’ha de fer una inspecció per identificar l’insecte  i la seva distribució.

Com a mesura preventiva, en el cas de tenir animals, és important raspallar i pentinar les mascotes fora de casa i sanejar periòdicament l’habitatge mantenint la gespa curta.

Comptem amb sistemes mecànics que aspirant en profunditat la zona afectada, principalment catifes, moquetes, i mobiliari, i mètodes químics, amb l’aplicació de productes biocides, principalment amb insecticida emulsionable. En els tractaments a l’exterior, s’ha d’acordonar l’àrea tractada i els animals afectats han de ser tractats al veterinari.

Ataquen amb facilitat injectant el seu verí que utilitzen per caçar les seves preses. La seva picada és dolorosa i molesta. Els nius de vespes són anuals.  Les obreres que van néixer a la primavera moren quan arriba l’hivern i, a finals d’estiu o principis de la tardor, apareixen noves reines i mascles que s’aparellen i busquen un lloc protegit per passar l’hivern cavitats a parets, falsos sostres, golfes, etc. Aquestes reines comencen a posar ous, i al cap de 16 – 35 dies surten noves obreres que s’encarregaran d’ampliar el niu o formar-se un de nou.

Es fa una inspecció per identificar l’espècie i la ubicació del vesper.

Comptem amb mètodes mecànics com  trampes de captura que es col·loquen a l’exterior per atreure les vespes a zones allunyades. També comptem amb Insectocaptors de llum ultraviolada.

Fem les tasques necessàries per la retirada del vesper. D’aquesta manera, el millor moment per a fer-ho és de matinada quan totes les vespes encara són dins del niu.

També comptem amb mètodes químics, com  la polvorització dirigida al vesper, amb producte biocida emulsionable de contacte o aerosol, combinat amb la retirada del vesper.

• Palometes: Plodia interpuncella – Ephestia Elutella -Ephesia kuehniella-Cadra figulilella – Cadra Cautella
• Escarabats: Stegobium paniceum – Lasioderma serricorne – Tribolium castaneum – Oryzarphilus mercator – Oryzaephilus surinamensis – Cryptolestes ferrugineus – sitophilus granarius – Sitophilus oryzae . Tribolium sonfusum – Trogoderma granarium – Trogoderma variable – Acarus siro.
• Corc de l’arròs Sitophilus oryzae

El control es podrà realitzar mitjançant sistemes de detecció i control a base d’atraients amb feromones.  Després de cada revisió dels punts de control, es procedirà a estudiar l’anàlisi de tendències que determinarà les actuacions a realitzar a cada àrea segons el tipus i la quantitat d’insectes que si presentin.

Els tractaments amb calor i atmosferes modificades són molt eficients per al control d’aquests insectes.