Altres serveis

Una superpoblació de coloms comporta molts problemes per als ciutadans, des de brutícia a altres plagues associades a aquest animal. D’aquí la importància de controlar la població de coloms per tal d’evitar les molèsties que ocasionen.

Disposem de diferents sistemes de control de coloms, tant sistemes d’atrapament mitjançant gàbies especials per a coloms, de diferents mides, com sistemes dissuasius, com són sistemes elèctrics de protecció contra les aus, que produeixen petites descàrregues elèctriques que no danyen a l’animal, però que els desconcentra.

També disposem de mesures preventives perquè els coloms dipositin els seus nius en els habitatges o s’hi dipositin com són els sistemes de pues, ideals per protegir cornisses i altres estructures dels edificis, sistemes de xarxes, que són una barrera i un dels sistemes més efectius per prevenir la plaga de qualsevol de les aus urbanes

A vegades, com a conseqüència de condicions climàtiques o d’actuacions humanes, se solen produir desequilibris en els boscos naturals, que fan necessari intervenir per reduir les seves poblacions, evitant així fortes defoliacions sense que debilitin els boscos afectats. Un dels problemes més grans que creen aquests insectes són les al·lèrgies. Aquestes es produeixen quan es molesten les larves o es mouen, s’obren els sacs alliberant-se milers de pèls urticants a l’atmosfera que, si es posen en contacte amb la pell de les persones o animals, produeixen reaccions al·lèrgiques. En el cas d’urbanitzacions o col·legis amb pins o cedres, els problemes produïts pels pèls urticants poden ser importants, tenint especial atenció i cura si es produeixen danys als ulls.

El naixement de les papallones té lloc durant els mesos de juliol a setembre, període durant el qual realitzen les postes sobre les agulles dels pins. Al cap d’unes cinc setmanes de realitzar la posta, neixen les larves petites, amb un comportament gregari. Són de color verd i s’alimenten de les fulles més pròximes al punt de posta. Les larves es mouen d’un lloc a l’altre de l’arbre per alimentar-se. Amb l’arribada del fred, formen un niu amb pèls sedosos de color blanc, que es col·loquen a la part més assolellada de l’arbre. Cap als mesos de febrer, març i abril les larves abandonen el niu baixant al terra i formant les típiques processons d’enterrament, on es transformen en crisàlides; un cop enterrades solen entrar en una diapausa o parada de desenvolupament, cosa que origina que, d’un mateix enterrament, surtin les papallones durant els tres anys següents. Per aquesta raó, tot i que aquest paràsit té un cicle anual, això es tindrà en compte a l’hora de planificar l’estratègia de control.

Disposem de diferents mètodes de control en funció de l’estat del cicle vital que es troba la processionària. S’aconsella realitzar els tractaments al mes d’octubre, quan es troben dins de les bosses dalt de l’arbre, aquest tractament es fa amb productes biològics. Un cop la processionària baixa del pi, o està en procés de baixar, moment que causa més molèsties a les persones i animals, es poden fer altres tipus de tractaments: tallant les bosses per eliminar-les abans de que baixin, polvoritzant productes biocides específics, posant anelles de captura al tronc del l’arbre, i atrapant la processionària quan baixa.

S’ha propagat per tots els països del litoral mediterrani on ha provocat la mort de milers de palmeres. L’espècie més afectada per aquesta plaga és la Phoenix Canariensis.

El cicle complert d’ou a adult té una durada de 3 a 4 setmanes i viuen diverses generacions dins de la mateixa palmera on conviuen de forma gregària tots els estadis de l’insecte (ou, larva, pupa). Els adults quan surten, colonitzen noves palmeres i són atrets preferentment per les que tenen ferides accidentals o degudes a la poda.

És molt difícil detectar els atacs inicials, cal observar la copa de les palmeres, per si hi ha qualsevol anomalia en la seva estructura, per això és molt important dur a terme tractaments preventius segons indica la normativa vigent, aplicant les mesures preventives. Consisteixen a podar les palmeres entre els mesos de desembre a febrer, i realitzar els tractaments fitosanitaris preventius mitjançant la polvorització de producte a la corona de les fulles de la palmera, o mitjançant l’endoteràpia, que consisteix en la injecció d’insectes al tronc.

Consisteix en la injecció d’un producte fitosanitari al tronc a elevada pressió per garantir que arriba a tots els punts de l’arbre. S’ha de tenir en compte que, com s’injecta el producte directament al tronc dels pins, no es contamina ni l’aire ni el sòl ni l’aigua, per tant no s’han de prendre precaucions durant la seva aplicació.