Any rere any la ciència ha percebut un canvi notable en l’actuació dels insectes. La majoria d’aquest no només tenen a veure amb el seu cicle biològic, sinó que en els pitjors dels casos parlem de risc d’extinció.
Un dels problemes principals amb els quals es troba la ciència i els entomòlegs, és la falta d’investigació, i tot i que aquest fet és obvi i preocupant, hi ha molts aspectes que s’escapen del nostre saber.
Si parlem de les dades positives, per exemple a Gran Bretanya es registra una dada magnifica pel que fan les papallones. Cada any es registren dades positives, i per als científics és difícil concretar si es deu per la passió que tenen al país per aquesta espècie o si es deu a altres factors.
Tot i això desgraciadament en trets generals, sembla que els insectes tenen tendència a la baixa, i fins i tots molts parlen que s’apropa l’apocalipsi per als insectes i en conseqüència posteriorment el nostre, ja que sense ells no podríem viure.
El problema dels insectes és que són molt sensibles als canvis bruscos, ja sigui de temperatura o d’accions humanes. Un temporal fort, o les vibracions al subsòl a causa de unes obres, poden ser suficient raó per acabar amb ells.
Recerques a Alemanya, el Regne Unit o Puerto Rico han registrat increïbles enfonsaments de la biomassa d’insectes, és a dir, del pes d’aquests animals en determinades àrees.
Concretament a Espanya, s’ha constatat una dràstica caiguda dels escarabats piloters (aquells que construeixen i roden boles d’excrement), passant d’un 30% d’escarabats en 1950 a l’actualitat que no arriben al 5%.
En tot cas, la natura és canviant i actualment tot i els recursos disponibles, la ciència no és prou ràpida per actuar en resposta a aquests canvis, per aquest motiu encara cal més investigació i sobretot consciència ciutadana de la importància de la contaminació i els efectes que provoca en els nostres ecosistemes.
Fins al proper blog!