L’abeller europeu (Pernis apivorus), un ocell rapinyaire migratori que roman d’abril a setembre a Espanya, podria ser un aliat natural de l’home per combatre la vespa asiàtica. L’abeller s’alimenta preferentment de vespes i borinots, i, segons un estudi que s’està realitzant a Galícia, la vespa asiàtica constitueix actualment una part important de la seva dieta.
Des de Galícia, una de les zones de la geografia espanyola més castigades per la presència de la vespa asiàtica (Vespavelutina), arriben notícies positives pel que fa al control d’aquesta preocupant espècie invasora.
Des de fa anys, apicultors, tècnics i investigadors busquen trobar un mètode eficaç i natural per combatre aquest insecte sense perjudicar a altres espècies, com passa per exemple amb els paranys, on queden altres insectes atrapats.
Curiosament, no és un entomòleg sinó un ornitòleg qui està actualment investigant un possible remei natural per a la vespa asiàtica: l’abeller europeu (Pernisapivorus).
José Manuel Fernández, ornitòleg i integrant d’un equip de recerca dirigit per Salvador Rebollo, professor d’Ecologia de la Universitat d’Alcalá de Henares, participa en un estudi que tracta d’esbrinar si aquest ocell rapaç s’alimenta majoritàriament de la vespa asiàtica.
Encara que, com explica aquest expert, l’abeller no seria la solució definitiva al problema de la velutina, si que podría contribuir a equilibrar la presència de la vespa en els ecosistemes.
Segons la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU-Birdlife), l’abeller europeu és un rapinyaire estretament lligat a les àrees boscoses, que està present en l’època estival al nord de la península, des de Galícia al País Basc i part de la costa catalana, i que emigra a l’hivern cap a Àfrica. Per a adaptar-se a les seves singulars preferències alimentàries per a un rapinyaire, vespes i borinots (preferentment les seves larves), l’abeller sincronitza el seu cicle reproductor i la seva migració amb el període de major abundància d’aquests insectes.
Per manipular bresques i vespers, l’abeller compta amb unes adaptacions morfològiques molt particulars, com un pic curt i fi per extreure fàcilment les pupes de les bresques, uns dits protegits per escates per evitar l’acció dels agullons, i les parpelles inferiors cartilaginoses més durs que en altres rapinyaires.
Encara que és una espècie poc estudiada i no es coneixen amb gran precisió les seves poblacions (SEU calcula que entre 900-1.300 abellers repartits per la zona nord), José Manuel Fernández destaca que en els punts de Galícia on estan duent a terme els seus estudis es constata un creixement de la població del rapinyaire, que coincideix amb l’auge de presència de la vespa asiàtica.
Per estudiar el consum de vespes asiàtiques per part del rapinyaire, els investigadors van col·locar càmeres i sensors de moviment als nius d’abeller detectats, amb l’objectiu de monitorar la seva dieta. D’aquesta manera van comprovar que el 70% de les bresques que els adults extreien als nius per a alimentar a les cries eren de cel·les grans.
Fernández afirma que només es poden tractar de bresques de dues espècies, o de la vespa asiàtica o de la Vespa Crabro. Per sortir de dubtes, han recollit mostres en nius i els seus voltants per a analitzar-les molecularment i diferenciar la proporció de vespa asiática dins d’aquest 70%.
A l’espera dels resultats, l’ornitòleg considera que majoritàriament es tracta de vespa asiàtica, ja que en accedir als nius per a col·locar les cambres van trobar sempre presència de la vespa asiàtica i no de Vespa Crabro. També, en les mostres recollides, algunes de les larves no ingerides van poder ser identificades i sempre es va tractar de vespa asiàtica.
Depredador natural per a la velutina
Sobre la base dels citats indicis i tenint en compte que la població d’abellers s’ha duplicat arran de l’expansió de la vespa asiàtica, José Manuel Fernández considera que, probablement, l’abeller s’alimenta majoritàriament de la Vespa Velutina. Així doncs, considera que és necessari protegir a aquest ocell perquè continuï exercint de depredador natural de la vespa asiàtica.
A partir dels pisos de bresques trobades en els nius dels ocells estudiats, l’ornitòleg ha fet menció d’una estimació realitzada sobre el consum de vespes asiàtiques. Coneixent la densitat d’abellers que hi havia a la zona, estimant la quantitat de panells que estaven consumint les cries al dia més el nombre de dies que estan allí, i fixant una grandària mitjana dels nius, es va realitzar una estimació de 700 bresques, d’un mínim de 500 a un màxim de 1.000 nius de vespes que van poder eliminar en cadascuna de les zones.